Search

tradicions de mar enllà



És ben probable que si algú us demana un color per associar a la diada de Sant Jordi, tot d’una us arribi a la punta de la llengua el vermell intens de les roses. Hi haurà qui, potser, pensarà en el verd del drac, en el platejat resplendent de l’espasa de l’heroi o en el blanc del cavall que l’ha dut fins a la princesa que rescatarà del drac malvat. La nostra tradició és una de les moltes versions del mateix mite: l’heroi que salva la princesa com a símbol del triomf del bé damunt del mal.


Navegant pels mites del nostre Mediterrani, descobrirem la història de l’heroi Perseu, fill del totpoderós déu Zeus i una mortal, Dànae. En una de les seves aventures, Perseu descobrí una jove princesa lligada a unes roques vora la mar. Era Andròmeda, filla del rei Cefeu i Cassiopea. La mare havia afirmat que ella era més bonica que les nereides i aquestes van reclamar al seu pare, el déu del mar Posidó, que castigués l’orgull de la reina. Sense dubtar, el déu marí envià el monstre Ceto a devorar la filla de Cassiopea a canvi de no enfonsar les seves terres.


Els pares de la noia no dubtaren a acceptar la proposta de Perseu: casar-se amb la seva filla si la salvava. Després d’una lluita intensa entre l’heroi i la fera marina, la costa s’omplí d’ovacions en veure que Perseu havia aconseguit travessar l’espasa una vegada i una altra a les entranyes de l’animal. En acabar de rentar-se les mans, va estendre un jaç tou de fulles i de tiges de plantes submarines i al damunt hi posa el cap de Medusa, el monstre a qui havia tallat el cap en un terrible enfrontament. Les tiges absorbiren la força de Medusa i començaren a endurir-se.


Quan les nimfes del mar es van adonar de la metamorfosi, començaren a llençar a les aigües les llavors d’aquelles plantes endurides. Encara ara el corall ha conservat la mateixa propietat: es torna dur en entrar en contacte amb l’aire, i el que era flexible dins l’aigua esdevé pedra en sortir-ne.


Fins aquí el mite recollit, entre altres, pel poeta Ovidi a les Metamorfosis (8 dC). Ara podeu deixar que la història teixeixi els fils que la porten fins a la nostra llegenda per descobrir en Andròmeda, la princesa rescatada pel cavaller Sant Jordi, com si talment fos Perseu. I, és clar, no hi ha rosa vermella, però sí una de les meravelles del fons marí: el corall.


Dolors Clota.

18 views0 comments

Recent Posts

See All

el pop