Poetes: Joan Vinyoli i el mar
Updated: May 4, 2020
foto: Salut Clapés
El vell i el mar
El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.
El cremat
Bufen els clars i lliures pensaments de l’alta mar cap a les netes platges. Grans peixos blaus voleien esverats per caure tot de cop. Jo els paro xarxes de mots, i quan el dia haurà minvat els portaré en paneres al mercat. A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara’ns un cremat: beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d’amor. Mar fluix. Palpo records. S’acosten de puntetes els meus morts.