Els cavallets de mar
Els cavallets de mar són peixos amb una forma única i extravagant. El cap i el coll recorden el d’un cavall, i per això reben el seu nom clàssic “hipocamp”, provinent del grec antic “hippókampus”, on “híppos” significa cavall i “kampê”, corbat o ondulat.
El cavall de mar és un peix costaner, d’aigües temperades i superficials, que es troba als prats de posidònia o entre algues que li serveixen de refugi i hàbitat.
De cavallets n’hi ha de molts tipus i mides diferents, però a Catalunya només en tenim dues espècies. Pertanyen a la mateixa família que les agulletes de mar i les serpetes, i es caracteritzen per no tenir escates sinó una estructura òssia que fa una mena de cuirassa sota la pell. Tenen unes aletes petites que mouen molt ràpidament, però que no els permet desplaçar-se gaire de pressa. Es tracta, doncs, dels peixos més lents del món.
Els cavallets de mar presenten una coloració variable que els permet passar desapercebuts, ja que, davant d’un depredador, fugir lentament no és una opció. Adopten els mateixos colors que el seu entorn, marronosos com les algues, verdosos com la posidònia o fins i tot negres si es troben entre una colònia de musclos.
Amb el temps, l’aleta caudal del cavallet de mar es va anar transformant en una cua prènsil. Aquesta adaptació li permet fixar-se a estructures més o menys rígides com gorgònies o algues però, per contra, no li permet nedar de forma eficient, però fan servir la bufeta natatòria per controlar la flotabilitat, com molts altres peixos.
La seva dieta és carnívora, a base de plàncton i petits crustacis que cacen amb molta precisió, tot i que tenen una boca molt petita, gràcies al fet que tenen la capacitat de moure els ulls de forma independent. Això els permet calcular perfectament la distància de les seves presses i, llavors, amb la seva trompa, succionen l’aliment que digeriran sencer, ja que no disposen de mandíbules ni dents.
Els cavallets de mar mantenen la mateixa parella durant tota la seva vida però, en aquest cas, la fidelitat té un inconvenient: si un dels dos desapareix, l’altre no deixarà descendència.
El ritual d’aparellament és un dels més bonics del món animal. Consisteix en una “dansa de festeig” que té lloc cada matí i pot durar fins a 8 hores, en la que poden canviar de color mentre tenen les cues agafades mútuament. Després de la còpula, la femella produeix milers d’òvuls que transfereix al mascle, qui serà l’encarregat de fertilitzar-los i incubar-los dins d’una bossa especial que té a la panxa. El mascle dona a llum amb fortes contraccions als petits cavallets que, en néixer, ja són capaços de nedar i d’alimentar-se per si sols. Amb tot, la supervivència dels alevins és baixa i molt pocs arribaran a la maduresa sexual. La mitjana de vida es calcula en uns 5 anys.
Els investigadors que estudiaven el cervell dels primats (incloses les persones) van descobrir una part molt important del cervell relacionada, entre altres funcions, amb la memòria, i que recordava la forma del cos dels cavallets de mar, i per això la van anomenar “hipocamp”.
Aquests animals tan curiosos són molt difícils de retratar, tot i els seus moviments lents, perquè giren la cara davant d’una càmera fotogràfica submarina.
Els cavallets de mar estan en perill. Durant molts anys han estat molt valorats en la medicina oriental: a tot el sud-est asiàtic s’utilitzen, reduïts a pols, en l’elaboració de medicaments per tractar l’asma, la depressió i la disfunció erèctil, entre altres malalties. El canvi climàtic i la pressió de les activitats humanes provoca la desaparició dels seus hàbitats naturals (com les praderies de posidònia o els esculls de corall), cosa que els fa molt vulnerables. El seu temperament dòcil fa que es pesquin sense mesura: a determinats països són un dels souvenirs més preuats pels turistes, i són molt valorats pels aficionats als aquaris de tot el món.
Totes les espècies de cavallets de mar s’inclouen a la llista de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). És per això que necessitem ser conscients de la situació actual d’aquests animals i corregir-ne els costums per evitar el seu camí cap a l’extinció.
Text: Laia Arbossé, Miquel Pontes i Sònia Cervià © Fotos: Elisenda Franco Valero