el pop

El pop comú (Octopus vulgaris) és una de les espècies de cefalòpodes més abundants de la Mediterrània. Pot arribar a viure entre 1 i 2 anys i mesurar prop d’1 metre de llargada, incloent la longitud dels tentacles. Acostuma a viure a una fondària màxima de fins a 200 metres encara que, en estacions més càlides, quan l’aigua s’escalfa, es pot trobar a major profunditat.

Els cefalòpodes són uns animals invertebrats (sense esquelet intern) que pertanyen al grup dels mol·luscs. El nom del grup Cephalopoda (derivat de les paraules gregues kephalé= cap i podós = peu) indica que tenen les potes a tocar del cap. Aquest grup actualment comprèn sèpies, pops, calamars i nàutils, aquests últims són els únics que tenen una conquilla exterior per protegir-se.

Els cefalòpodes són caçadors nocturns, tot i que també són espècies oportunistes, de vegades carronyaires, així que mai desaprofiten una oportunitat per menjar. La seva alimentació és molt variada, però com que els pops es desplacen pel fons marí, les seves preses són majoritàriament crustacis, mol·luscs (incloent exemplars petits de la seva mateixa espècie) i, de vegades, peixos.

Les estratègies de cacera dels pops són força sofisticades. La seva pell té una increïble capacitat per canviar de color i forma per mimetitzar-se amb l’entorn i sorprendre les víctimes. També són animals molt àgils i ràpids que poden nedar i perseguir activament les preses. I també capturen animals amb conquilla dura, com petxines o crustacis. Alguns pops són capaços de sortir a la superfície per atraure crustacis i mol·luscs tot movent una de les potes ràpidament a mode d’esquer, com si es tractés d'un cuc.

Per alimentar-se el pop comú utilitza els tentacles, farcits de nombroses ventoses, i la membrana que es troba entre aquests per conformar una mena de “xarxa” on immobilitza les possibles preses. Llavors desprèn saliva amb una substància, coneguda com a cefalotoxina, que paralitza la presa en uns 30 segons. Un cop la presa està immobilitzada, el pop se l’emporta al seu cau, on l’esquartera en bocins fent servir unes fortes mandíbules amb forma de bec, i se’ls va menjant. Les parts més dures les desfà químicament secretant enzims digestius que xucla posteriorment. Al cap d’una estona expulsa les petites restes dures que no ha digerit, i aparta amb els braços les restes de l’àpat, deixant-los a les portes del seu cau.

Aquest curiós comportament de mantenir ordre i neteja en el que es considera territori propi, va inspirar al grup The Beatles en el títol del seu disc de 1969 “Octopus’ Garden” (El Jardí del Pop).

A més de ser bons caçadors, també tenen mecanismes per escapar dels depredadors. La defensa estrella del pop és la seva tinta, de color fosc opac, que enterboleix l’aigua i li permet fugir. Aquesta tinta també conté, tot i que en menor quantitat, substàncies immobilitzants per entorpir els moviments dels predadors. A part tenen una gran capacitat de camuflatge. Poden canviar de color més de mil cops al dia, superant al camaleó, i no sempre els fa per passar desapercebut (quan caça o és perseguit) sinó que també com a mecanisme de comunicació amb el que mostra el seu estat d’ànim.

El pop té tres òrgans que bombegen sang, amb diferents funcions. Un dels tres aparells és funcionalment un cor: reparteix la sang a totes les parts del cos però no s’encarrega que la sang estigui carregada d’oxigen. Aquesta funció oxigenadora correspon als coneguts com a “cors branquials”, els quals envien la sang a través de les brànquies. Aquesta disposició fa que el sistema circulatori del pop sigui més eficient.

El pop té una visió extraordinària, els seus ulls recorden als dels humans. Fins i tot els tanquen quan dormen. També té una de les anatomies més flexibles de tot el món animal i, gràcies a la seva forta musculatura i a l’absència d’òrgans rígids en el seu cos, és capaç d’introduir-se en (o escapar de) petits espais, gairebé inversemblants.

Amb uns 500 milions de neurones, es considera que té una intel·ligència comparable a la d’un gos. És capaç de reconèixer una persona, recordar llocs o d’aprendre a obrir un pot que contingui aliment! També pot escapar d’un pot amb tapa, obrint-lo des de dins!

Com tots els cefalòpodes, el pop és una espècie amb sexes separats. Els mascles son més petits, i tenen un braç adaptat a la funció sexual que es diu “hectocòtil”.

Els pops, què són animals solitaris i territorials, només s’apropen per l’aparellament. En aquests casos els mascles es barallen i el guanyador farà un ritual de festeig, amb molts canvis de color de la pell, per seduir la femella.

Un cop la femella ha estat fecundada, busca una cova on produeix una mena de gelatina per deixar penjats més de 100.000 ous al sostre. La femella té cura dels ous durant 3 mesos, fins que els embrions han consumit tot el sac vitel·lí i es produeix l'eclosió. En aquest temps els oxigena constantment amb raigs d'aigua a pressió, els neteja i protegeix dels predadors, sense abandonar-los ni per alimentar-se. Quan els ous eclosionen, la femella, exhausta, mor. El mascle també mor al poc temps de la fecundació.

Un pop acabat de néixer és molt semblant a un adult. En aquesta fase fa vida planctònica a aigües profundes. Quan creixen, el petits pops s'acosten al litoral, on marquen els seus territoris i comencen a fer vida d’adult.

Fotos: Miquel Pontes Textos: Laia Arbossé, Miquel Pontes i Sònia Cervià