La tintorera, a banda de donar nom al magnífic club de natació en aigües obertes de Llançà “Les Tintoreres”, és una espècie de tauró. Els taurons es caracteritzen perquè tenen l’esquelet de cartílag, relativament tou, igual que els peixos prehistòrics.
La tintorera (Prionace glauca) es troba per tots els mars i oceans del món, inclosa la nostra Mediterrània. Prefereix aigües fredes, però pot viure en mars temperats.
És un tauró de mida mitjana, i les femelles, que són més grans que els mascles, poden ser tan llargues com un cotxe mitjà. També reben el nom de “tauró blau”, per la tonalitat blava intensa de la part superior del cos. Com la majoria d’espècies pelàgiques, tenen la part ventral de color clar, que es confon amb la llum que arriba des de la superfície, i la part dorsal d’un color fosc, semblant al del fons marí, que els permet un bon camuflatge.
És un dels taurons més ràpids del món gràcies a unes aletes pectorals i una cua proporcionalment molt llargues, i al disseny estret i estilitzat del cos. Pot nedar a gran velocitat sense gaire esforç.
Els seus ulls negres i rodons estan dotats d’una mena de parpella semitransparent, que es tanca i protegeix els ulls quan l’animal lluita amb una presa o vol mossegar-la.
Són animals nocturns i poden nedar a prop de la superfície. Són de costums solitaris, però poden fer llargues migracions on sovint s’agrupen per sexes o per la mida. Cacen en parelles o en petits grups, ajudant-se entre ells per dispersar moles de peix.
S’alimenten de peixos que troben prop de la superfície, també mol·luscs (especialment calamars) i, en alguns casos, aus marines. De vegades mengen animals morts o escombraries. Tenen una poderosa dentadura que queda amagada dins la boca tancada. Tenen la capacitat de projectar la mandíbula superior per poder mossegar sense haver d’alçar el cap. Les seves dents, com tots els taurons, cauen i es renoven constantment.
Poden reproduir-se al voltant dels 5 anys. En el ritual d’aparellament el mascle mossega l’aleta dorsal de la femella, que té la pell 3 vegades més gruixuda. El mascle té dues aletes pelvianes, que s’anomenen pterigopodis, que fan la funció de dos penis i li permeten fecundar les femelles, que tenen dos úters.
Les tintoreres són animals vivípars (els embrions es desenvolupen dins l’úter de la mare) i neixen ja amb capacitat de nedar i viure en solitari. Les femelles abans de donar llum perden la gana, un canvi de comportament que evita que la mare devori les seves pròpies cries, que en alguns casos han arribat a ser 100 cries en un mateix part.
En el passat la tintorera va ser un dels taurons més abundants, però actualment ha estat catalogat com a “espècie gairebé amenaçada”. Les tintoreres són víctimes de la pesca esportiva, però també de la comercial fins al punt que la seva població a l’Atlàntic s’ha reduït a menys de la meitat en 20 anys, mentre que a la Mediterrània gairebé han desaparegut.
Ecològicament, tots els taurons són molt importants al mar, ja que regulen tota la cadena alimentària i, sense ells, l’equilibri ecològic del mar queda molt malmès.
Què fer si ens trobem una tintorera nedant amb nosaltres?
Els taurons són molt curiosos. Si un tauró es vol acostar, no intenteu nedar de pressa per fugir-ne, perquè ell/a sempre serà més ràpid. El més prudent és marxar de la seva zona, però controlant sempre on és i evitant fer moltes esquitxades, ja que s’acostarà més per veure què hi ha. Tampoc us quedeu immòbils, poden pensar que es tracta d’un cadàver i venir a fer un tast. Si el perseguiu i se sent molest, probablement mostrarà el que es coneix com a “comportament agonista”: arquejarà el llom, nedarà a banda i banda nerviós amb les aletes pectorals molt estirades i, atacarà a tota velocitat, generalment des de baix. No vindrà des de la superfície ni veureu l’aleta com a la pel·lícula “Tiburón”.
Les tintoreres mai atacaran a cap nedador/a de forma directa i menys, a un grup de persones. Tampoc els agraden gaire les bombolles, així que el més probable és que, si esteu bussejant, us deixin tranquils.
Text: Laia Arbossé, Miquel Pontes i Sònia Cervià © Fotos d’Albert Ollé i Callau. http://albert-olle-photo.weebly.com/
